Un dels trets que més reivindiquem del nostre grup és l’assemblearisme, que entenem com a una eina de pressa de decisions respectuosa amb les diferències de totes les que en participem des del moment que dins l’assemblea es cerca el consens i no l’opinió majoritària. Ho hem de reconèixer, és una voluntat molt difícil i moltes actituds, hàbits i altres condicionants hi intervenen sense que en siguem massa conscients. Així, mentre seguim defensant amb la paraula el nostre assemblearisme, la nostra pràctica es desvia una vegada i una altra, caient una vegada i una altra en paranys.
D’aquests paranys i de com treballar-los ens xerra una petita joia de llibre – Micropolíticas de los grupos para una ecología de las prácticas colectivas – escrit per tres belgues amb una llarga experiència en grups de base. A partir d’aquesta experiència, molt ben explicada a la introducció del llibre – amb el que podem contextualitzar la lectura, desenvolupen un exercici de reflexió que aporta plantejaments, interrogants i suggerències molt valuoses per totes aquelles que mirem de posar en comú esferes de decisió rellevant en les nostres vides.
La lectura és altament recomanable. També molt senzilla, ja que podem traçar el nostre propi recorregut en funció dels nostres interessos o necessitats.
Una aportació que destaco especialment – per reiterativa – és la necessitat de distanciar-nos de la «bona voluntat» que ens fa estar convençudes que formar part d’un grup i contribuir-hi és una cosa natural; això és fals en un context com el nostre, en que vivim immersos en una dinàmica individualitzadora promocionada per un capitalisme que avança en la privatització del cicle vital.
A partir d’aquí, s’obrin un seguit de reflexions que ja cada una haurà de contextualitzar en el seu petit – o gran – redol.
