Sembla que hi hem fet tard. La setmana passada es van realitzar unes jornades sobre decreixement sostenible??? Doncs sí, hi ha qui aposta per una pràctica que disminueixi el creixement, tant important avui en la mentalitat europea, per a tendir a la homogeneïtzació entre els diferents indrets del món.
Unes 500 persones han participat entre el 7 i l’11 de març a les jornades desfer el creixement i refer el món. Les jornades han estat un gran èxit de participació i els diferents espais adequats pel seu desenvolupament s’han omplert de gom a gom. El dimecres dia 7, Serge Latouche, un dels iniciadors del moviment a França, va explicar davant de gairebé 300 persones en quins fonaments teòrics es basa el discurs del decreixement i quines propostes hi estan vinculades. Durant els següents dies, els participants van debatre sobre propostes que afecten diferents àmbits claus del sistema socioeconòmic com l’alimentació, l’organització del territori, el transport i l’energia.
Sota el lema Teixint una teranyina d’objectors del creixement la gent de decreixement.net construeixi difon arguments per sustentar una tendència contracorrent avui en dia… centrant-se en l’economia allà on d’altres practiquen l’slowfood o el punt de creu. La idea és senzilla: no correm i fem les coses ben fetes, pensant en l’efecte que el que facem avui té sobre la resta del món i sobre la nostra manera de ser i entendre el que som.
Per avui mateix (13 de març) han preparat una conferència anomenada «La tercera onada de l’ecologisme» de la mà de Joan Martínez Alier i Martí Boada.
La primera, els anys 60, va girar a l’entorn de la defensa de la vida silvestre, els aiguamolls de l’Empordà a Catalunya i Rachel Carson a Estats Units; paral·lelament començava a haver-hi antinuclears…
Els anys 80, la segona onada, parla de l’enfrontament d’economia i ecologia, però també comença a enganyar-se a l’opinió pública amb la propaganda del desenvolupament sostenible, l’ecoeficiencia… el greenwashing en general.
Ara, veiem una Tercera Onada: veiem que no hi ha desmaterialització de l’economia, que hi ha conflictes pels recursos arreu i fins i tot guerres, que s’acaba la pesca, que arribem al peak-oil i que el CO2 augmenta, el fet del canvi climàtic es acceptat per tothom…
