Dos camps experimentals de blat de moro transgènic destruïts a Catalunya

Ens arriba per correu electrònic, publiquem amb tres dies de diferència:

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

L’Estat espanyol, amb més de 75.000 hac. sembrades l’any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície conreada amb OMG a Europa.[1] Després d’Aragó, Catalunya és amb unes 27.000 hectàrees la regió europea amb més hectàrees d’OMG conreats. A la vegada, durant els últims anys el 42% dels camps experimentals a cel obert d’OMG a la UE han estat sembrats a l’estat.[2]

Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsato i de Dupont). El seu objectiu és dominar de manera monopòlica el mercat mundial de llavors per tal que totes les pageses i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves ventes de llavors.[3] Syngenta, juntament amb el grapat d’empreses transnacionals (ETN) que controlen a) els mercats mundials d’insums agraris (llavors, fertilitzant, agroquímics…)[4], b) els circuits de distribució i comercialització d’aliments i matèries primes agroalimentàries, i c) el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic.[5] Després d’haver estat imposat durant dècades a escala planetària, cada cop més veus assenyalen que 1) aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a la que s’enfronta actualment la humanitat,[6] i 2) els transgènics agrícoles representen una nova volta de cargol del model agroindustrial, la qual no fa res més que profunditzar els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l’agronegoci transnacional.[7]

Segons la legislació europea, els camps experimentals d’OMG representen un pas intermitg indispensable per a que la Comissió Europea (CE) aprovi el conreu comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com duen anys denunciant diversos actors europeus[8], el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l’aprovació de les seves llavors transgèniques està ple de trampes i irregularitats. Entre elles, destaquen, per una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA) els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la industria transgènica.[9] Per altra banda, també cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.[10]

Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l’aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per l’engreix animal i de productes per a l’alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més d’absolutament indesitjable.[11] La proliferació de l’agricultura transgènica al nostre territori ha suposat l’extinsió de com a mínim dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”) i la disminució en un 95% del conreu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008.[12]

Tot plegat indica inequívocament que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupament i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l’agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària del pobles. És per això que rebutgem frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (… necessaris per a que uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionin les seves estratègies de negoci). És per això que fem una crida a passar a l’acció per tal de destruir tant els conreus transgènics com l’ordre social que perpetuen els actors que els promouen.

Referències

[1] Per a més informació sobre l’evolució durant els últims anys de la superfície conreada amb OMG a l’estat és possible descargar una taula amb format pdf des de el lloc web del MARM: http://www.mapa.es/agricultura/pags/semillas/estadisticas/serie_maizgm98_06.pdf

[2] www.tierra.org

[3] Per tal d’assolir aquest objectius Syngenta no dubta en emprar els mètodes més expeditius que es puguin imaginar. Serveixi d’exemple l’atac que va dur a terme l’any 2007 al Brasil una empresa de seguretat contractada per aquesta multinacional contra camperoles que havien ocupat una finca de la seva propietat, acció que va concloure amb un camperol del Movimento dos Sem Terra assassinat i cinc més ferits de gravetat.

[4] L’any 2006 les quatre principals empreses de llavors (Monsanto, Dupont, Syngenta i Groupe Limagrain) controlaven el 44% del mercat de llavors. Aquell mateix any Monsanto, Dupont, Syngenta van dominar el 46% del mercat mundial de llavors patentades. A la vegada, Montsanto, Bayer, Syngenta y DuPont-Pioneer van controlar el 100% del mercat munidal de llavors transgèniques: ETC Group, 2007. Las 10 compañías de semillas más importantes del mundo – 2006. Disponible a: http://www.etcgroup.org/en/node/657

[12] Binimelis, R., 2008. Coexistence of plants and coexistence of farmers: Is an individual choice possible? Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 21(5): 437–457.