Bicicletes i programari lliure és un article de José I. Marchesi, membre del Projecte GNU. L’hem traduït expressament per aquest bloc mitjançant el servei gratuït d’opentrad.org.
Ahir em vaig comprar una bicicleta. I és una cosa fantàstica! Puc utilitzar-la tant a ciutat com al camp. I qualsevol mes de l’any! Puc passejar-hi i, si algun dia em fa falta, puc repartir periòdics i treure’m alguns diners. La meva bici no portava llums, però no és problema: li he posat una dinamo i un bona llum, fins i tot ho he fet jo mateix: estalvies i aprens al mateix temps! A més l’hem pagat a mitjes entre la meva companya i jo. No és cap problema compartir-la. Però potser algun dia ens en cansem i voldrem lliurar-nos-en. Podrem vendre-la de segona mà. O la regalarem a algú que la pugui utilitzar.Avui m’he comprat un programa d’ordinador. No és gens sofisticat (un client per a llegir el correu), però té bona pinta i fa moltes de coses. M’ha sortit bastant car perquè no he pogut comprar-ho a mitjes. Em diuen que ella no pot utilitzar-ho, encara que ho necessita. A més només podré utilitzar-ho durant un any. M’han dit que passat aquest temps haig de tornar a pagar-lo una altra vegada i el podré utilitzar un any més i no puc enganyar-los: si ho faig, el programa es trenca i ja no funciona més. Curiosament he llegit que si utilitzo aquest programa a Corea del Nord serà il·legal. Tanta sort, perquè no planejo viatjar-hi! Aquesta compra no em sortirà gens rendible perquè tampoc puc utilitzar-lo per a guanyar diners. “Ús no comercial”, diuen.
Després, a casa m’he adonat que el programa usa una lletra molt petita i no veig bé les coses. L’he dut a un cosí meu informàtic a veure si m’ho podia arreglar, però m’ha dit que no pot, que és il·legal. Ja no vull el programa (estic molt empipat) però no puc vendre-ho ni regalar-lo a ningú: també està prohibit.
Em diu el meu cosí que això es diu “model de mercat del programari privatiu” i que va arribar a principis dels ‘80. Però diu que existeix una alternativa anomenada programari lliure. “I com és això?”, li vaig preguntar. “Fàcil”, va contestar, “és com comprar-te una bicicleta”.
Gràcies a dlemieux per la primera fotografia i a Mundilfari per la segona.
