El copyleft ja comença a ser un tema habitual al blog d’Agrohoritzontal, n’hem parlat vàries vegades i esperem que cada una hagi fet que aquest concepte sigui més entenedor. Recentment hem trobat un blog on aclareixen alguns dels dubtes més habituals sobre aquesta manera de gestionar els drets d’autor.
Allà en proposen una definició senzilla segons la qual el copyleft consisteix en cedir els drets d’explotació de la teva obra (còpia, distribució, comunicació pública, modificació i generació d’obra derivada) sense obtenir diners mitjançant la intervenció d’una societat de gestió de drets d’autor i posant com a condició als receptors de la teva obra que cedeixin els drets que han obtingut de la seva obra amb la mateixa filosofia.
Pensam que és important informar-se bé sobre aquesta modalitat de gestió i les diferents llicències que l’articulen… és una manera de crear coneixement lliure que no pugui privatitzar-se.
Per posar un exemple molt bo d’entendre de la necessitat de treballar en aquesta línia, ens trobem el cas de Lula da Silva que va impedir que una farmacèutica realitzés una patent sobre un medicament pel tractament de la sida. Els medicaments patentats passen els beneficis econòmics per davant la salut.
Un coneixement basat en una legislació que n’impedeixi el seu abús comercial (no cal evitar tot benefici però si universalitzar al màxim el seu aprofitament) és una bona manera de pensar en el món del futur.
