Franco Berardi, conegut com a Bifo, és autor de El Sabio, el Mercader y el Guerrero. El llibre és realment recomanable per molts de motius… fa un interessant repàs al maig del 68 i al moviment de l’autonomia obrera italiana i construeix una imatge molt útil sobre l’evolució cap al capitalisme cognitiu en mans dels managers.
Però aquí el citem per la seva crítica a la propietat privada [cita pàg. 261-262], fonamentada en els mateixos principis que l’han justificat durant les darreres dècades. Segons John Locke, la propietat privada és necessària per a protegir la exclusivitat del consum de bens escassos i és útil per a incentivar la investigació.
Bifo critica que en la producció de bens immaterials, essència de les societats postindustrials, els bens ja no són consumibles i que, de fet, guanyen valor en la seva socialització. Alhora, el sorgiment de comunitats creatives com la que impulsa els projectes de gnu/linux, la producció cultural sota llicències copyleft, etc… demostra que la innovació en contexts reticulars és potenciada per la col·laboració i el compartir informació.
8 Comentarios
ei ! bona troballa!!
És d’aquesta gent que quan escriuen et fan veure clarament les raons, de forma molt senzilla. Molt bo
ei ! bona troballa!!
És d’aquesta gent que quan escriuen et fan veure clarament les raons, de forma molt senzilla. Molt bo
no, si jo la tenc ben guanyada la fama de despistada… sort que m’aguantau !!
: )
no, si jo la tenc ben guanyada la fama de despistada… sort que m’aguantau !!
: )
Ei! Que està aquí, l’he publicat en una de les pàgines del grup de comentari de textos! 😀
Ei! Que està aquí, l’he publicat en una de les pàgines del grup de comentari de textos! 😀
mmmmmm… podries publicar al blog un bocí del text citat… no crec que a en Franco li sàpiga greu, no?
mmmmmm… podries publicar al blog un bocí del text citat… no crec que a en Franco li sàpiga greu, no?