Aquest és el MANIFEST elaborat per la Xarxa de Consum Responsable que varem llegir l’altre dia a l’assemblea:
AGROCOMBUSTIBLES: BENEFICIS O PERJUDICIS?
Les conseqüències de l’aposta actual pels agrocombustibles (també anomenats “biocombustibles”) a gran escala per al seu consum bàsicament en els països desenvolupats com carburant de vehicles, estan començant a sentir-se en els països del Sud. El més probable és que això no només perpetuarà l’actual model injust de producció i consum, sinó que contribuirà a produir un enorme dany social i ambiental. Algunes d’aquestes conseqüències són: un major control del comerç agrícola internacional per part de les grans empreses multinacionals; una competència feroç entre el cultiu per alimentar a la població local dels països en vies de desenvolupament o per alimentar els cotxes dels països més rics; una demanda excessiva de recursos naturals com l’aigua i la terra fèrtil; una pèrdua de boscos tropicals per convertir-los en terra de cultiu; una pèrdua irreparable de biodiversitat, així com un excessiu ús de fertilitzants químics i l’ampliació de l’ús de cultius genèticament modificats.
“Estam davant d’una altra proposta colonial de les multinacionals que, a més de la soja, el seu oli o el biodièsel que exporten, se’n duen l’aigua i els nutrients del sòl i ens deixen la contaminació, la desertificació, l’aniquilació de la biodiversitat i la pèrdua de qualitat de vida. Un negoci rodó!” (Ricardo Luis Mascheroni – Investigador de la Universitat Nacional del Litoral de Santa Fe, Argentina)
La promoció dels agrocombustibles per fer front al canvi climàtic i reduir la nostra dependència del petroli és cada vegada més discutida en àmbits científics. Els agrocombustibles (principalment biodièsel i bioetanol) es produeixen a partir de cereals (blat de moro, blat, sègol), canya de sucre i remolatxa, o de oleaginoses (oli de palmell, soja, colza). Per produir 1 litre d’etanol es necessiten 12 litres d’aigua. Per processar 1 tona d’agrocombustibles es necessita per terme mitjà 1 hectàrea de terra. Per omplir un dipòsit de cotxe de gairebé 100 litres amb etanol una sola vegada, es necessita la mateixa quantitat de cereal que la utilitzada per alimentar a una persona un any sencer en els països pobres (Lester Brown – Director de l’Institut de Earth Policy i autor del llibre l’Estat del Món).
El cultiu de cereals per a agrocombustibles és un dels factors que estan contribuint a l’increment del preu dels cereals per al consum humà o per a la fabricació de pinso per al bestiar. En poc més d’un any, el preu del blat de moro s’ha duplicat. Tot això està tenint un impacte devastador en els països més pobres, on l’alimentació bàsica de la població local depèn dels mateixos cereals que volem utilitzar en els països rics per donar de menjar als nostres cotxes. Els monocultius per a agrocombustibles amenacen de forma directa les maneres de vida locals i redueixen la sobirania i la seguretat alimentària.
L’objectiu de la Unió Europea és arribar a un 5,75% de biodièsel per a l’any 2010 (quantitat indicativa), i a un 10% per a l’any 2020 (quantitat obligatòria). Segons George Monbiot, periodista ambientalista anglès “moure els nostres cotxes i autobusos només amb biodièsel al Regne Unit requeriria sembrar 25,9 milions d’hectàrees. En el Regne Unit només existeixen 5,7 milions d’hectàrees.” Per complir els objectius establerts per la Unió Europea, caldrà importar massivament matèries primeres per produir agrocombustibles des dels països del Sud on ja falten aliments per a la població local; on les grans empreses controlen cada vegada més el mercat alimentari i els sistemes de producció i distribució, i on els recursos naturals com l’aigua són escassos. Així, els agrocombustibles constitueixen una nova forma de colonització.
Tampoc es pot argumentar que els agrocombustibles estalvien emissions de CO2. Fa falta invertir molta energia en forma de fertilitzants, cultiu, transport, emmagatzematge i transformació per produir els agrocombustibles. Un informe de la Universitat de Leeds diu que el biodièsel produït des d’oli de palmell produeix fins a 10 vegades més emissions de diòxid de carboni que el petroli. S’ha accelerat la desforestació dels boscos tropicals i la desaparició d’aiguamolls a Indonèsia i Malàisia per produir oli de palmell; la selva amazònica està sent transformada pels cultius de soja; Àfrica és l’objectiu de les grans corporacions com a productora d’agrocombustibles. D’aquesta manera, s’està reforçant la pèrdua dels boscos tropicals que actuen irònicament retenint grans quantitats de CO2. La introducció de monocultius industrials està destrossant ecosistemes valuosos i desplaçant a petits agricultors i poblacions locals.
Encara que la Unió Europea planteja la necessitat d’imposar una certificació de sostenibilitat per a la importació d’agrocombustibles, els criteris previstos són molt febles i serà difícil seguir el seu compliment quan es produeixin els agrocombustibles en suficient quantitat per complir amb l’objectiu del 10% de carburants per a l’any 2020 a la UE. És qüestionable si hi ha suficient superfície agrícola disponible per produir tants d’aliments per a la seva utilització com a combustibles sense reduir l’extensió dedicada a l’alimentació humana o bé ampliar l’ocupació d’àrees sensibles i/o una major intensificació de l’agricultura amb greus impactes sobre la biodiversitat.
A les nostres Illes, existeix una manca de cultius per a l’elaboració de pinsos. Els ramaders ja estan sofrint la pujada del preu dels cereals per a pinso, el que està posant en situació de risc el futur de la ramaderia a les Illes. La introducció de cultius per a agrocombustibles tindrà així mateix un impacte molt negatiu per a l’agricultura local de qualitat. També posarà en risc el desig d’una gran part de la població de mantenir les Illes lliures de cultius transgènics, que ha rebut el suport del Parlament Balear amb la declaració de les Illes Balears com territori lliure de cultius transgènics.
Els biocarburants poden també produir-se en petita escala a partir de subproductes d’altres indústries com l’alimentària, o a partir de residus d’olis usats. A això hauria de dedicar-se seriosament la planta de biodièsel de Llucmajor.
Per tot això, els sotasignats demanden:
A escala europea:
- Una moratòria immediata sobre les importacions d’agrocombustibles, fins que existeixin criteris fiables que assegurin que el seu cultiu no té cap impacte negatiu ambiental o social.
- Que la Unió Europea renunciï als seus objectius obligatoris per a l’ús d’agrocombustibles com a carburants.
A escala estatal:
§ Que el Govern espanyol pressioni a la Unió Europea per aconseguir els objectius esmentats anteriorment.
- Que el Govern espanyol aposti decididament per les fonts d’energies renovables i per la protecció i l’augment de les masses forestals que absorbeixen CO2, aplicant de debò els programes de reforestació.
A escala de les Illes Balears:
- Que el Govern de les Illes Balears no incentivi ni subvencioni la introducció de cultius per a agrocombustibles a les Illes.
- Que prengui mesures per evitar la introducció de cultius transgènics per produir agrocombustibles.
- Que prengui mesures per millorar i fomentar l’ús del transport públic, així com l’eficiència energètica.
Així mateix, els sotasignats rebutgen l’ús del terme “biocombustibles”, passant a denominar-los “agrocombustibles”. El prefix “bio” s’ha d’aplicar només a la producció ecològica i ni l’agroetanol ni l’agrodièsel tenen perquè ser-ho.
