Pa de pita

Seguint amb la descoberta del pa, aquest matí he berenat d’una pita amb tofú. El plat pot semblar molt elaborat per preparar-lo de bon matí, però el cas és que no m’ha duit pas més de 20 minuts, menjar-me’l i tot!

La massa que he emprat és la mateixa que la del pa àzim de l’altre dia, però amb menys quantitat, ja que només en volia fer una. Després, en lloc de introduir-la al forn, l’he posat en una pella calenta, voltant-la alguna vegada per tal que quedés ben cuita per les dues bandes.

Després m’he documentat una mica per a conèixer una mica més el tema… La pita, pitta o pa de pita és una torta de blat sense llevat sovint redona i torrada. Tradicionalment s’elabora als països de l’Orient Mitjà i a la cuina mediterrània. Predomina al nord d’Àfrica, cap al llevant i la península aràbiga, des de la Índia al l’Afganistà.

A la cuina grega se n’elabora un tipus que porta llevat i l’empren en làmines molt fines, de menys d’un milímetre, formant sobroses combinacions com la tyropita i l’spanakopita.

La wikipèdia anglesa n’explica moltes coses interessants, entre elles la forma de preparació en diversos països.

Segons diu, per a preparar la souvlaki pita, els grecs empren llevat fresc, aigua, farina de blat i una mica de sal amb el que preparen la massa. Aquesta massa s’ha de deixar estovar perquè el llevat faci efecte. Tot seguit es dona forma a aquesta massa, fent una capa fina amb les dimensions que es desitgin. Aquesta massa es cou en un forn de pedra, al terra, a la cuina tradicional grega o en un làmina de metal, preferiblement convex a la cuina tradicional àrab.

Per preparar els plats grecs que anomenavem aquí a dalt, no s’empra llevat i es preparen làmines realment fines de massa.

Un bon consell per a preparar la pita és esquitxar una mica cada cara de la pita amb una mica d’aigua, amb el que es frena una mica la inflada i permet que l’interior quedi ben cuit.

Animau-vos a preparar-ne, us sorprendreu dels resultats i és una bona manera de gaudir més dels nostres àpats de cada dia.