Els nostres hàbits de consum sovint giren entorn del preu i de cercar l’oferta, però el que no tenim en compte molts de pics és que de les nostres eleccions a l’hora de comprar depenen les tendències del mercat. Com a usuaris, el més còmode és anar a les grans superfícies i agafar les tomàtigues empaquetades i perfectament presentades en una curiosa palangana de suro. Però quins nutrients tenen? Moltes vegades la fruita més vermelleta i rodoneta és la que té més gust de no-res.

Darrerament s’ha parlat molt d’agricultura ecològica i de productors que s’han endinsat en aquest tipus de cultius, però no del que passa després que aquests productes surtin de l’hort. La sortida més recurrent és vendre-la als mercats i places dels pobles i ciutats. Però ben segur que a poca gent se li ha ocorregut pensar que hi pot haver cooperatives de consum de productes ecològics.

A Palma trobam la Cooperativa Agrohoritzontal, que començà la seva trajectòria fa 4 anys i que ha passat les seves penúries, de la mateixa manera que molts pagesos de cultius ecològics. Xavi Castelló és un dels membres d’aquesta agrupació de persones que s’organitzen de manera assembleària i que el primer divendres de cada mes es reuneixen a la seu del GOB per decidir les comandes que faran als seus proveïdors.

Els encàrrecs es fan conjuntament, és a dir, que tothom rep la mateixa quantitat d’aliments. Xavi explica que cada divendres passen pel local del carrer Manel Sanchís Guarner per cercar la comanda setmanal de verdures i hortalisses, que consisteix en «una senalla valorada en 10 euros aproximadament».

Conservar l’organització

Pel que fa a les dimensions d’Agrohoritzontal, aquest membre ens explica: «Fa devers mig any vàrem tenir una crisi de creixement i vam decidir que ja no augmentaríem més el nombre de senalles, el qual establírem en unes 25-30, cosa que es tradueix en unes quaranta, persones perquè hi ha senalles que són per a parelles o famílies. El motiu pel qual vam fer això és perquè si volem continuar tenint un caràcter assembleari hem de ser un grup reduït». Però això no vol dir que no volguessin que ningú més prengués part d’aquesta iniciativa.

Xavi comenta que quan la llista d’espera per entrar a la cooperativa «va ser prou nombrosa per crear-ne una de nova, nosaltres mateixos vam posar en contacte els interessats i vam animar-los que la fessin». Existeixen altres organitzacions que, tot i no seguir el model assembleari d’Agrohoritzontal, sí que consumeixen productes ecològics en bloc. Com per exemple l’associació de veïns de Can Amunt o una altra que està al barri palmesà del Puig de Sant Pere.

La cooperativa és ovolactovegetariana, això vol dir que no consumeix ni carn ni peix, però també comanen el pa a un negoci petit de dues persones que el fan ells mateixos amb blat ecològic. L’oli l’encarreguen a un pagès de Montuïri que l’elabora artesanalment amb l’ajuda d’una altra persona. Pel que fa als productes que no són de l’horta mallorquina com poden ser els ciurons, l’arròs o les llenties, en fan comandes més grosses perquè es poden guardar al rebost, però són d’agricultors ecològics del País Valencià.

De Sa Barraca a Son Ravanell

PALMA Fins principi d’enguany els proveïdors d’Agrohoritzontal eren els membres d’un projecte anomenat Sa Barraca, però van tenir problemes econòmics i van haver de tancar el negoci. De llavors ençà els proveïdors són els pagesos de Son Ravanell, una finca a prop de Manacor que des de fa tres anys es dedica a la comercialització de fruita, hortalisses i verdura ecològica.

Els pagesos són un grup d’amics –alguns fan feina com a voluntaris i d’altres hi dediquen més temps–, però cap d’ells no es guanya la vida només amb l’agricultura ecològica. Joan Llull, pagès de la finca, comenta que «alguns de nosaltres som pagesos en altres terrenys que no són de producció ecològica».

A part de servir a Agrohoritzontal, també tenen comandes d’altres cooperatives de consum ecològic i devers 90 caixons setmanals per a particulars. La mida habitual de les comandes és de deu euros cada senalla, però també en tenen una d’especial que és el doble de grossa.

Pel que fa a l’oferta de verdura i hortalissa, és molt diversa: pebres, patates, cebes, carabassons, albergínies…

Per contra, Joan Llull comenta que de fruita només tenen «figues, prunes, taronges i ametles, tot i que ara ens estam plantejant sembrar-ne de moltes més castes, però per descomptat han de ser aliments propis de Mallorca, perquè s’han d’adaptar a la nostra climatologia«.