Com ja sabeu, des de la cooperativa volem anar descobrint nous productes ecològics… i en aquesta línia hem trobat una amiga, na Marta, que fa productes naturals com sabons, olis essencials, pasta de dents, cremes,… vaja, tota una gama de cosetes molt interessants per la nostra pell. Així que si algú vol conèixer-los, aquí teniu tot el seu catàleg.
A disfrutar de la salut de la nostra pell….
El proper dia 8 d’abril a les 19h al local del GOB (c. de Manel Sanchis Guarner, núm. 10 baixos) oferim el passi del documental Tranxènia, la història del cuc i el panís, del col·lectiu Serindípia.
Els transgènics sense fer gaire soroll, es troben cada cop més presents en les nostres vides; des del camp del productor fins al plat dels consumidors.
A continuació algunes membres de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics ens explicaran quina és la situació dels OMG a l’Illa i com s’està desenvolupant la campanya.
Aquesta és una activitat oberta a totes, pel que us animem a que en faceu la màxima difusió [baixa’t el pdf, 1mb] i convideu a qui us vengui de gust. Aprofitem aquest espai per a conèixer i poder afegir-nos a les accions que es duguin a terme per aconseguir que Mallorca sigui una illa realment lliure de cultius modificats genèticament.
Poc a poc anem pujant més fotografies del cap de setmana de les jornades de reflexió, no us les perdeu!
Gràcies Emilia per la informació. Sense estar mot segurs de qui ho organitza, sabem que demà divendres 14 de març, a les 12 del matí al Mercat de Santa Catalina, es farà una presentació de productes del moviment Slowfood.
Si alguna de vosaltres s’hi anima, no deixeu d’explicar què hi ha de nou.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Fpv73uyR0io]
El seu títol original és Buda as sharm foru rikht i és l’obra de Hana Makhmalbaf, una jove iraniana nascuda fa 20 anys. La pel·lícula està narrada en clau de fàbula i explica el dia en que Baktay decideix anar a escola com ho fa el seu veí, qui està aprenent a llegir. D’aquesta manera ens introduim en un lloc ple de contradiccions i amb elements realment surrealistes pel nostre cap occidental. A través de la mirada dels nens i dels seus jocs i maneres de relacionar-se s’entreveu una situació social complicada, marcada pel conflicte amb els talibans, la guerra i els tòpics sobre el món occidental.
Animem a veure-la. És una producció realitzada amb molts pocs recursos però amb una història preciosa a explicar-nos… amb una realitat dura que possiblement necessiti alguns dies per a digerir-la, però que ens portarà a (re)descobrir com la realitat crea l’imaginari amb el que creixem, assimilant barbaritats i meravelles per igual.
Deixem també un vídeo on la mateixa directora ens parla de la seva pel·lícula i algunes imatges més, que hem trobat Makhmalbaf Film House
Ostres! Fa uns mesos, a finals de l’estiu passat varem explicar que Sa Barraca, el projecte d’hort ecològic d’en Ferran i en Miquelàngel, estava desapareixent. Ben igual que les altres coses del camp, i a diferència del ritme al que moltes ens obliguem a viure, la dissolució del projecte va ser llarga… fins la primera setmana de gener d’aquest 2008, les senalles seguien arribant de l’hort al costat de les cases de Son Llaüt. I quines senalles!!! Ells van decidir no seguir venent al mercat per poder dedicar-se a altres coses, amb el que tot l fruit de l’hort va venir a parar a les nostres senalles, taules i estòmacs: mil gràcies amics per aquesta feina vostra.
El que no hem explicat (llamps i trons, quin cap el nostre!!!) és que, des de gener, tenim uns nous productors, un altre projecte d’hort que ens nodreix de verdures cada setmana: és la gent de Son Ravanell de Manacor. En Joan Llull i na Petra, n’Oriol, n’Auba i en Teo són les persones que des de gener ens aporten la senalla setmanal.
Com no pot ser d’altra manera, la relació d’Agrohoritzontal amb Son Ravanell fa tot el possible per anar més enllà del simple consum del paga i pren. Son Ravanell participa de les assemblees fins on els hi és possible i de mica en mica anem coneixent-nos. De fet, el proper dissabte 29 de març, organitzem una visita a l’hort amb dinar, per gaudir de l’espai i xerrar una bona estona.
Mostra del tarannà de Son Ravanell, aquest escrit que arribava fa unes setmanes amb la senalla, dirigit a totes aquelles que consumim la seva verdura, dins o fora d’Agrohoritzontal:
Manacor, febrer 2008
Estimats eco-caixonistes:
Esta carta está escrita en catalan. Pedimos a nuestros clientes no catalano parlantes se acerquen a algun amigo suyo que si lo sea. No es por nacionalismo, solamente es para no tener que imprimir en dos idiomas y todo eso.
Primer de tot us volem agraïr la confiança que depositeu en el nostre producte i en la nostra manera d’apropar-lo a la gent. Sense vosaltres la nostra feina no podria existir.
Ens adrecem a vosaltres mitjançant aquesta carta per intentar posar-vos al corrent de les passes de l’empresa-hort que som.
Son Ravanell és un hort petit, per en expansió. Ara mateix hi fem feina cinc persones, alguns a jornal complet i d’altres a mig jornal.
Hi ha alguns temes que volíem apropar-vos, per tal que conegueu la nostra feina, i així poder entendre’ns millor.
Creiem que vos devem una explicació respecte als caixons i al seu contingut. Hem rebut queixes respecte a la quantitat de verdura que posem dins els caixons. Abans de tot, disculpes a qui es senti enganyat. No és la intenció enganyar ningú. L’explicació la trobem en dos fets: pels qui sou antics clients, heu apreciat una disminució de la quantitat? Això es deu a que abans a dins els caixons hi havia més de deu euros. Ara hem actualitzat els preus i els hem equiparat als de Sa Teulera, referent per a tots. Us volem recordar que al caixò hi posem 10 euros de verdura-fruita o productes elaborats de l’hort. També us volem fer saber que estem parlant d’agricultura ecològica, la climatologia juga un paper decisiu, i aquest ha estat el cas aquesta tardor. Ha plogut tant que moltes de les feines no s’han pogut fer, per estar sempre banyat el terreny. I això és el que ara hauríem de collir. Per continuar servint-vos a tots hem hagut de posar-nos en contacte amb altres horts ecològics i complementar així els caixons.
També heu començat a demanar productes extra, i volem saber quina és la vostra opinió.
Aquesta carta arriba per igual als clients particulars, com als membres de la Cooperativa de consumidors Agrohoritzontal, com als nous consumidors de Semilla. Creiem que això és lo just, ja que tots consumiu el mateix producte.
Més endavant vos escriurem una altra missiva, per consultar-vos alguns canvis que creiem milloraran el servei d’apropar-vos l’agricultura ecològica i els seus fruits.
Entre tots podem generar un gran moviment. Gràcies.
Si teniu idees, preguntes, propostes, no dubteu en apropar-les a qui us entregui el caixó. Esperem que aquesta carta ens ajudi a tots. De tot cor.
Petra, Auba, Joan, Oriol i Teo
El proper dilluns dia 3 de març, iniciem la nova experiència del cinefòrum a Agrohoritzontal (disculpeu però no varem començar aquest dia, ja us avisem de quan la projectem de veritat). Les sessions són obertes, pel que no dubteu en animar-vos si us ve de gust.
La primera pel·lícula que projectarem és Los Edukadores [imdb], una producció alemanya que presenta la història d’un grup dedicat a desmuntar el món idílic de les persones amb més renta a base d’irrompre en la seva quotidianeitat i fer-los sentir fràgils. Aquí us n’anticipem el trailer.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=5jXFYyruByQ]
La cita és el dilluns 3 de març a les 20h al local del GOB, hi cabem unes quaranta persones.
Hem trobat un article interessant que fa una crítica als carrils bicis a certs llocs de les ciutats… Contradiccions obertes.
Pren aire i comença a llegir, són les primeres paraules d’una novela italiana…
Los subterráneos son un laberinto de tripas iluminadas cada veinte treinta metros por polvorientos tubos de neón pendientes de largos hilos eléctricos deshilachados que cuelgan del techo de cemento sin revocar del subterráneo hendido por largas y profundas grietas en las que se pierde la mirada y en algunos puntos se comba abombado hacia abajo como empujado arriba por un enorme peso que lo aplasta alabeándolo hundiéndolo y cada cuatro cinco metros lo apuntalan grandes vigas la madera está podrida enmohecida el suelo está cubierto de una fina capa de agua podrida el olor dulzón y nauseabundo de carroña de anima se mezcla con el olor del moho de vez en cuando en una bifurcación o en un cruce de dos tripas hay montoncitos de arena de cemento mojados caídos pisoteados palas y otras herramientas oxidadas abandonadas el aire es húmedo y de la boca salen nubecillas de vapo cuando se respira aquel aire nauseabundo
La signa Nanni Ballestrini i el seu títol és Los Invisibles. Traficantes de Sueños (novament) ens l’ofereix dins el seu catàleg sota llicència copyleft, així que ens la podrem descarregar des d’aquí.
La novela ens porta a la Itàlia dels 70, on el moviment d’autonomia obrera crea les condicions d’alliberament i autèntica revolució de les que després n’haurà de patir les conseqüències.
Mallorca Lliure de Transgènics
