El proper cap de setmana hi ha festa a la platja. Entre el 10 i el 14 d’agost a Ses Covetes, cada dia, matí i nit celebrarem una gran victòria. Segueix llegint, no et durà més de tres minuts i coneixeràs el que la que s’està preparant.
Les qui tinguem memòria recordarem la història, les qui les hagem vist sabrem de que ens parlen, les qui acabem d’arribar coneixerem una de les lluites més velles de la nostra Illa: la urbanització de Ses Covetes ha estat declarada il·legal, però el cas segueix obert degut a la interposició d’un recurs a la sentència del TSJB per part del misser dels promotors.
Ara fa casi quinze anys, cap allà l’any 1994, uns promotors urbanístics – en Piris i en Peixet – van adquirir uns terrenys al costat de la platja del Trenc, a Ses Covetes. Ben aviat, l’antic ecosistema dunar es va veure substituït pels bucs de més de seixanta habitatges destinats a convertir-se en apartaments de lloguer. Per sort, algunes persones veïnes varen donar el toc d’alarma i es va iniciar una campanya conjunta entre el GOB i el PSM, amb un gran recolzament social, que va aconseguir frenar les obres el mes d’abril de 1995, congelant així un procés que, en altres llocs de l’illa, ha acabat substituint sabines per urbanitzacions. Molt ha estat el mal que la política del territori dels darrers vint anys ha fet a les Illes, però el cas de Ses Covetes ens ha demostrat que els desbarats es poden frenar.
Però el procés s’ha allargat tant que, a hores d’ara, poques tenim una idea clara de la situació i, el que es pitjor, les lletges runes de les cases ja s’han integrat en el nostre paisatge mental. Ens hem avesat tant a veure-les allà, que ja no som sensibles a la feredat d’aquelles parets.
Durant tots aquests anys, el GOB s’ha encarregat de mantenir tot el procés judicial que ha combinat denúncies, sentències i alegacions. El dia 8 de juny d’enguany, el grup ecologista enviava una nota de premsa tancant el tema. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears havia anul·lat la llicència dels 68 apartaments. Això succeïa després que una Ordre Ministerial hagués declarat protegits els 100 primers metres de costa i que el mateix ajuntament de Campos reconegués que aquells terrenys no podien considerar-se urbans sinó que eren rústics.
Durant tots aquests anys el consistori local ha estat al costat dels promotors i ha anat assumint les despeses dels missers que s’encarregaven de la defensa. A les darreres eleccions municipals, coincidint amb el canvi polític arreu, el Partit Popular ha deixat la batllia a un pacte entre UM i els socialistes. El nou ajuntament ha corregut a anunciar que durant aquesta legislatura les cases cauran i Ses Covetes començarà a recuperar el seu paisatge legítim.
Tal vegada ha corregut massa i s’ha avançat a uns esdeveniments que obliguen a tenir més paciència. S’ha presentat un recurs a la sentència de TSJB, això implica una espera de quatre anys per a que es resolgui el procés legal… mentre, els terrenys segueixen en mans d’en Piris i en Peixet, que si bé no poden seguir edificant, tampoc deixaran que ningú derrueixi les runes de casa seva. Guillem Ginard Sala bé ha demostrat la seva bona voluntat, però l’ajuntament no pot actuar fins que no es resolgui el recurs a la sentència.
Des de que les obres es paralitzassin, el desig de totes les que ens hi hem oposat ha estat que les runes es derrueixin… possiblement aquest segueix sent encara el desig de moltes. Però ara cal madurar més aquesta idea, cal preguntar-se quin preu cal pagar per que això sigui possible.
En aquests moments correm un perill que és ben conegut. El vàrem conèixer durant la legislatura del pacte de progrés quan, amb els diners de l’ecotaxa, el Govern va adquirir els terrenys de Son Serra de Marina on, des de feia molts i molts anys, s’hi estaven un bucs abandonats. El preu al què es varen comprar aquests terrenys va deixar als promotors propietaris ben contents: tal vegada no havien pogut vendre les cases acabades, però havien vengut aquelles dunes per més diners dels que n’havien pagat. I tot per una fotografia.
Aquesta vergonya no pot repetir-se. Aquesta seria la única manera d’escapar a l’eterna lentitud d’un procés legal que amenaça en allargar-se encara vuit anys més però a costa de premiar als especuladors que han ocasionat la distorsió del paisatge. En aquests moments, el millor que podem fer és armar-nos de paciència i vigilar que els propietaris no treguin cap benefici pel desastre que han fet. Totes les que, fins ara hem condemnat les obres, no cal que seguim exigint la seva demolició: aquesta victòria ja és nostre, quinze sentències ho demostren… ara cal tancar el procés ben tancat i evitar que es premii la perseverança d’aquests promotors a canvi d’una portada de premsa. Ja no és que les tirin… sinó com!
Per tal de difondre aquest missatge i celebrar que Ses Covetes tornarà algun dia a ser el que fou, algunes persones que ens estimem Mallorca ens hem organitzat per a fer una celebració entre el dia 10 i el 14 d’agost. Hi haurà música, arena i sol, teatre, rialles, tallers, visites a l’ecosistema dunar, la mar, alegria, poesia, projeccions i festa, molta festa.
