Segons la Organització de les Nacions Unides per a la Agricultura i l’Alimentació (FAO), que organitza una reunió especial a Roma, hi ha 37 països amenaçats per la crisi alimentària. Els pobles africans estan patint les conseqüències de l’alça del preu mundial dels cereals. Fins i tot el Regne Unit, en un informe publicat el desembre del 2006, demostrava preocupació envers la seguretat alimentària nacional. En canvi, les manifestacions i protestes d’enguany, s’han demostrat a les capitals de països empobrits, els qui depenen igualment de les importacions per alimentar-se però, pel contrari, tenen uns ingresos molt inferiors.
El passat estiu, els preus es van duplicar. La Camara de Comerç de Chicago – que és el punt de referència per al comerç mundial del gra – va veure pujar el preu de la tonelada de blat dels 200$ del mes de maig als 400$ del mes de setembre. Ben igual que a París, on la tonelada de blat moliner va arribar als 300€. A finals de març, quan les reserves dels EUA començaven a esgotar la seva capacitat d’exportació (els EUA és la primera potència exportadora de blat, amb un 50% de les exportacions), el preu per tonell (27kg) va superar el nivell simbòlic dels 13$, un rècord històric: en un any el blat va augmentar un 130% en el mercat estadounidense.
A hores d’ara, el mercat ja no es regula pel creixement de l’oferta, sinó per la utilització de les reserves acumulades en els grans països exportadors.
L’equilibri precari s’ha trencat a causa de dos esdeveniments:
- Un augment de la demanda degut al boom dels agrocombustibles,
- Les males collites degudes a les condicions climàtiques.
Si bé és cert que els agrocombustibles són part del problema – absorbeixen un 10% de la producció mundial de maís – també ho és que els EUA han augmentat la seva producció per tal de respondre a la nova demanda. Resulta molt interessant, per altra banda, la conversió de totes les candidates a la presidència a ser partidaries dels agrocombustibles. Fins i tot John McCain, qui fins al 2006 s’havia oposat fermament als agrocombustibles i a les subvencions que reforçaven a la industria naixent basada en el maís, fa poc feia broma tot afirmant que cada matí, en despertar-se, es bevia un gran tassó d’etanol. De la mateixa manera, Hillary Clinton i Barack Obama han defensat la causa en les seves respectives campanyes per a la presidència.
La situació és delicada, ja que els EUA són responsables d’un 40% de la producció mundial de maís, a més d’exportar-ne la meitat. En aquestes circumstàncies, qualsevol variació a la seva collita suposa greus conseqüències en el mercat mundial dels cereals.
L’augment de la població mundial i l’alça del nivell de vida a països en desenvolupament econòmic han ocasionat un augment en la demanda de cereals. A la vegada, les polítiques imposades per el FMI i la OMC han convertit països antigament força autosuficients en completament depenents de la importació de productes bàsics com ara els cereals, els làctics o la carn; per altra banda productes molt relacionats amb els cerals. Calen 3kg de cereal per a produïr 1kg de carn d’au o més de 6kg de cereal per a aconseguir 1 kilogram de carn vacuna.
El passat 9 de novembre, a Dakar, Henri Josserand, cap del servei mundial d’informacions i alertes ràpides de la FAO, considerà que entre 2006 i 2007 la factura alimentària havia crescut un terç per als països africans, arribant a un 50% en aquells més dependents de les importacions.
Mentre els grans països productors es veuen altament beneficiats per la situació, les conseqüències són greus a països com Mèxic, Senegal, el Marroc o Mauritania. Als EUA s’ha registrat un rècord en l’ingrés agricola: 85.000 millons de dòlars l’any passat, i el Departament d’Agricultura preveu un any encara millor. En canvi, al Marroc, el sindicat de forners va provocara violentes manifestacions a varies ciutats en veure’s obligat a pujar el preu del pa. El govern a intervingut, anul·lant l’augment a costa de suprimir varies taxes d’importació sobre el blat. Fins i tot, van arribar a sol·licitar una reducció del pes del pa per tal de poder mantenir el preu per unitat.
Les revoltes de la fam no sembla que hagin de desaparèixer, ans el contrari, mentre l’oferta no arribi a satisfer la demanda, els preus continuaran pujant. Per revertir la tendència, els governs podrien arribar a recòrrer a l’imperatiu del consum diari, demanant a la població reduir el consum del couscous, el pa i, sobretot la carn. Una iniciativa de l’estil té poques favorables de tenir una bona acollida entre aquelles societats que just ara comencen a millorar el seu nivell de vida, per no pensar en les que encara no han accedit a aquesta dieta.
Article basat en l’aparegut aquest mes de maig a Le Monde Diplomátique: Dominique Baillard, El mercado mundial de cereales «revolucionado». Espiral especulativa, explosión de demanda, desarrollo de agrocombustibles.